diumenge, 16 de març del 2014

La nostra dansa

Sardana

Crec que la sardana
és el sí de la terra,hi ha qui asseguravingué d’Orient,mes caldrà veurelo bé que la ballenles fulles caigudesjugant amb el vent.

Cobla tan sonoraque és la tramuntanaque bufa i retrunymés fort o més lent,marcant els compassosque gira i que volta,que xiula i refilacom un instrument.


Les messes inclinenels caps i l’espigai dansen airosesoscil·lant dolçament,els pins i els roures,el faig i l’alzina,el bosc que mormolai el cant dels ocells.


Els cors que s’alegren,els ulls s’il·luminen,l’esperit es temperai la sang que s’encén;


aquesta és la dansade la nostra pàtria,de les mans unides,de la germanor;


d’arreu veniu a ballar-laque en la gran rotllanahi podrem cabre tots.-


* Simó Granollers i Batlle

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada