La llengua és l'essència mateixa d'un poble, l'essència perceptible de la seva ànima, la sang del seu esperit. El poble que l'ha conservada, o que l'ha restaurada, encara que hagi perdut altres prerrogatives i atributs, per importants que siguin, té la possibilitat de recobrar-se íntegrament. Com va expressar un poeta català.
Poble que sa llengua cobra
es recobra a si mateix.
Joan Coromines, va definir, "El català, és una llengua romànica, resultat de l'evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans. Ocupa una posició central entre les llengües de la família romànica". Diguem que aquestes llengües són: el portuguès, el castellà, el català, l'occità, el francès, el romanx, l'italià i el romanès. "Innegablement", diu Coromines, "hi ha un grau de parentiu especial entre les tres llengües romàniques de la Península, portuguès, castellà i català; però cal advertir que el castellà sovint s'aparta dels altres dos, mentre portuguès i català romanen més semblants".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada